S.O.S., NORMES D'ACCENTUACIÓ

 VALENCIÀ: NORMES D’ACCENTUACIÓ

 

Posar els accents correctament és una de les obligacions que tots tenim a l’hora d’escriure amb correcció. Ja siga per a aprovar un examen, fer una investigació, escriure a un amic o amiga, per a accedir a un treball o per a realitzar qualsevol tràmit de la vida quotidiana és una necessitat escriure amb correcció. Escriure correctament és mostra d’educació i formació, al temps que ofereix una imatge positiva de nosaltres.

 

Molts i moltes alumnes rebutgen o li tenen por als accents perquè no s’aclareixen a l’hora de decidir on hi ha que posar-los o inclús si hi ha que posar-los. Si encara esteu amb dubtes només heu de seguir els següents passos per superar aquest problema. Realment és molt senzill.

 

PAS 1

 

Les paraules es divideixen en síl·labes. De totes elles sempre hi ha una que té el colp de veu. A eixa síl·laba l’anomenem síl·laba tònica (la resta de síl·labes es diuen àtones). Només pot haver 1 síl·laba tònica en una paraula. El primer que cal fer és, doncs, localitzar eixa síl·laba.

Exemple:

 

CARTERA     PÈSOL    CADIRA    CASTELLÓ   VACUNA   MATEMÀTIQUES   CARTRÓ

 

PAS 2

 

Una vegada hem localitzat la síl·laba tònica hem de fixar-nos en la seua posició dins la paraula. D’aquesta forma hi ha tres possibilitats:

 

1-    Si la síl·laba està en la darrera síl·laba la paraula és AGUDA.

2-    Si la síl·laba està en la penúltima síl·laba la paraula és PLANA.

3-    Si la síl·laba està en l’antepenúltima síl·laba la paraula és ESDRÚIXOLA.

 

Exemples:

 

Paraules agudes: ordinador, demà, cangur, obsolet, trellat, tancat, petó, paper, etc.

Paraules planes: rellotge, ulleres, llibre, sorpresa, goma, moneda, gràfic, porta, etc.

Paraules esdrúixoles: bolígraf, brúixola, ràfega, tímida, crítica, etc.

 

Si la vocal tònica és oberta posarem accent obert (à, è, ò).

Si la vocal és tancada posarem accent tancat o greu (é, í, ó, ú).

La lletra A porta sempre accent obert (à).

Les lletres I, U porten sempre accent tancat o greu (í, ú).

Les lletres E, O poden portar accent obert o tancat (è, é, ò, ó).

 

Fins ací és molt fàcil i les normes generals són iguals en valencià que en castellà.

En castellà hi ha dues diferències:

Les paraules agudes es diuen AGUDAS. Ejemplos: maratón, francés, sofá. 

Les paraules planes es diuen LLANAS. Ejemplos: fácil, letra, árbol, mesa.

Les paraules esdrúixoles es diuen ESDRÚJULAS. Ejemplos: príncipe, catálogo. 

 

PAS 3 

 

Aquest és el pas més important i que costa més d’aprendre als alumnes, tot i que si poseu un poc d’interès veureu que en realitat és molt fàcil. 

En aquest pas distingirem entre les normes en valencià i en castellà. 

CAL SEMPRE TINDRE MOLT CLAR SI ESTEM ESCRIVINT EN VALENCIÀ O EN CASTELLÀ

 

NORMES EN VALENCIÀ

 

Les paraules agudes s’accentuen si:

1.     Acaben en vocal.

2.     Acaben en vocal + s.

3.     Acaben en –en, -in.

 

Les paraules planes s’accentuen si:

1.     Acaben en consonant.

2.     La anterior norma no es compleix si la paraula acaba en vocal + s, 

-en, -in, o diftong decreixent (com en berenàveu o anàreu).

 

Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre.

 

Aquestes són les normes generals. Haurem d’afegir els accents diacrítics, que són els que s’utilitzen per distingir paraules que s’escriuen o pronuncien igual. Però això ho treballarem més avant.

 

NORMAS EN CASTELLANO

 

Las palabras agudas se acentúan si:

1.     Acaban en vocal.

2.     Acaban en –n ó –s.

 

Las palabras planas se acentúan si:

1.     Terminan en consonante distinta de –n, -s ó en dos consonantes.

 

Las palabras esdrújulas se acentúan siempre. 

 

Recuerda que en castellano todas las palabras llevan tilde agudo (á, é, í, ó, ú). En castellano no existe el acento abierto.

 

 Si voleu reforçar aquests coneixements teòrics podeu accedir a aquests vídeos: