GUIA DEFINITIVA PER FER UN COMENTARI DE DOCUMENT HISTÒRIC

 CONSELLS PER FER UN BON COMENTARI DE TEXT HISTÒRIC

 

A l’hora de fer un comentari de text històric el primer que hem de tindre en compte és la seua estructura general. 

Si voleu no fallar i fer un bon comentari ha de tindre aquestes parts:

 

1-    Introducció.

2-    Característiques del document.

3-    Autor/a.

4-    Anàlisi del contingut.

5-    Relació amb el context històric.

6-    Nucli temàtic.

7-    Conclusió final.

 

A continuació vos explique els aspectes clau en cadascuna de les parts:

 

INTRODUCCIÓ

En aquesta part hem de deixar ben clar què anem a analitzar perquè és una presentació de l’activitat. Podem copiar el títol del document (amb cometes) i acompanyar-lo d’informació bàsica com on i quan està situat el document. Aquesta informació sempre ens la facilitaran. Mireu al final del document, que és on es sol situar.

Si voleu un exemple podria ser aquest:

Em dispose a analitzar el document “Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà” redactat pels membres de l’Assemblea Nacional Constituent de França l’any 1789 a la ciutat de París.

Una vegada he definit aquesta qüestió ja puc començar, en un paràgraf a banda, el comentari.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL DOCUMENT

En aquesta part no hem d’analitzar encara el contingut del document, només les seues característiques generals.

Seguint les indicacions de la comissió de coordinació i preparació de les proves de l’EVAU, s’ha d’identificar si el document és:

 

a)    Primari o secundari. És primari quan té relació directa cronològica amb l’època del document. És secundari quan no té relació directa cronològicament amb l’època del document.

b)   Públic o privat. És públic quan el document va dirigit a un nombre gran de persones. És privat quan va dirigit a una persona o un col·lectiu molt concrets. En aquesta part, la clau es preguntar-se a qui va dirigit el document.

c)    En funció de la naturalesa del document, cal dir si és:

Política: si tracta de qüestions d’organització territorial o de poder.

Jurídica: si es tracta de lleis, decrets, constitucions o normes d’obligat compliment.

Compte! Tot i que la majoria de textos jurídics estan dividits en articles no tots els documents dividits en articles són jurídics...

Historiogràfica: si el document és una obra d’un historiador/a que reflexiona sobre una qüestió o època històrica.

Literària: si és un fragment d’una obra literària: poesia, teatre, novel·la, conte, etc.

Econòmica: si tracta del repartiment de la riquesa o de qualsevol aspecte relatiu a l’economia.

Estadística: si el document consisteix en una relació de dades objectives: sèries numèriques, diagrames, gràfiques, etc.

 

Sempre s’ha de justificar la característica esmentada (no és suficient en dir la característica) i es pot afegir algun criteri més (social, religiós, filosòfic, objectiu o subjectiu, etc.).

 

Recorda que un text és subjectiu quan l’autor expressa opinions personals.

 

En aquesta part no és el moment d’explicar el tema. Si ho fas perdràs el temps i no es valorarà el teu esforç encara que tot estigue bé.

 

Seguim amb l’exemple? aquesta part seria així:

Aquest document és primari perquè es correspon amb els fets dels inicis de la Revolució Francesa i té una relació directa amb ella. També es públic ja que es un document dirigit a tots els francesos. A més, per la seua naturalesa és un document polític, ja que tracta sobre els drets i els deures dels francesos i de com s’organitzarà França a partir d’eixe moment. Finalment, moltes de les qüestions que es tracten en el tema són de caràcter social, ja que afecten a la forma de vida dels ciutadans francesos, i econòmic perquè expliquen la nova organització de la gestió de la riquesa a França després de la revolució.

 

AUTOR/A

 Sempre cal esmentar l’autor/a del document. Si és de rellevància històrica (Napoleó, Ferran VII, l’Assemblea Nacional Constituent, un partit polític, un sindicat, etc.) s’ha de explicar mínimament la seua transcendència històrica i situar-la en el temps. Si no és important es fa referència al nom sense explicar res més.

 

ANÀLISI DEL DOCUMENT

Aquesta és la part que més costa als alumnes.

Cal tindre en compte que no es tracta de fer un resum del contingut del document sinó d’una explicació pròpia, amb les teues paraules, del contingut del document. En aquesta explicació pròpia i personal s’han d’integrar els coneixements generats amb l’estudi i amb les classes, i és necessari relacionar les idees que expliquem per donar-li sentit a l’explicació. És només amb l’assimilació del tema que estem estudiant que podrem construir aquesta explicació.

 

Si no et saps el tema, doncs, no podràs fer bé aquesta part.

 

Pots destacar la idea principal (resumeix l’aspecte més important) i després les secundàries. Tanmateix, no és aconsellable que el comentari siga estrictament l’explicació literal d’aquestes idees.

 

De forma ocasional podem destacar paraules o frases molt importants i significatives, tot emmarcant-les amb cometes. També és convenient citar el número de línia on apareixen aquestes idees (“tal i com es pot comprovar en la línia 14...”).

 

L’extensió d’aquesta part és variable, depèn del document i del teu coneixement del tema. En principi, l’extensió ha de ser la suficient com per a fer un comentari de totes les idees i aspectes importants que conté el document.

 

Consell: si feu el comentari a casa és molt útil destacar les idees del document en un paper en brut i després construir una explicació ordenada i integrada de totes elles.

 

RELACIÓ AMB EL CONTEXT HISTÒRIC

En aquesta part hem d’enquadrar les idees del document en una època històrica. Pensa en els esdeveniments que passen abans i després del tema o fet plantejat en el document i dóna-li sentit històric, és a dir, raona com és d’important o significatiu en l’època en la que s’enquadra.

 

Per si et serveix de guia, en la prova de l’EVAU es parla d’una extensió d’unes 10-15 línies d’explicació per aquesta part. No obstant, l’extensió dependrà del tema i de la teua capacitat de síntesi. En qualsevol cas, la relació amb el context històric ha d’ajudar a entendre el sentit del document. Eixa és la clau.

 

Seguint amb l’exemple, per a la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà, aquesta relació començaria amb la situació social, econòmica i ideològica que va dur a França a la revolució i acabaria amb el triomf de l’Assemblea Nacional.

 

NUCLI TEMÀTIC

El comentari ha d’acabar nomenant el nucli temàtic al que pertany el document.

El meu consell és que poseu el títol del tema i els anys. 

Així, pel document esmentat seria d’aquesta manera:

Aquest document pertany al nucli temàtic de “la Revolució Francesa (1789-1814)”.

 

CONCLUSIÓ FINAL

Aquesta part és optativa, però és recomanable fer-la.

Es tracta de destacar la idea més important per a demostrar que hem entès totalment el document, així com la seua importància històrica.

No ha de ser una part molt extensa.

Pots acompanyar-la de la teua opinió personal, si és que la creus convenient, tot i que sempre d’una forma responsable i raonada.

 

Amb açò ja hauràs acabat un excel·lent comentari de text.

 

Ara et presente un decàleg de consells que jo considere molt importants:

 

1.     La presentació és important: marges ben fets, línies rectes, cap tatxó, ortografia impecable. Revisa el comentari abans d’entregar-ho. Aquest és un gran consell.

2.     És una prova en la que es valora els teus coneixements: no deixes les qüestions a mig explicar o sense explicar. 

3.     Llig tot el document. Tot és important. No pots quedar-te només amb una part.

4.     Qualsevol paraula que no conegues (això és freqüent en els textos de fa molts anys) busca-la en un diccionari o Internet. És precís no perdre el seu significat. Si desconeixes el significat no faràs un bon comentari.

5.     La forma adequada és la redacció. No utilitzes esquemes per a explicar, ni tan sols en el comentari d’articles. 

6.     No utilitzes abreviatures en un examen o en un comentari. 

7.     La idea principal d’un document ha de contenir idees concretes, no generalitats que no diuen res.

8.     L’expressió escrita és fonamental: llig el que has escrit. Si és necessari llig a una altra persona el que has escrit. La pregunta clau és: s’entén el que has escrit? Es pot millorar?

9.     Vigila molt l’ús dels punts i de les comes. Recorda que els punts separen idees diferents.

10. Construeix explicacions amb paràgrafs. Els paràgrafs separen idees, quan canvies d’idea fes un paràgraf nou: serà més agradable i fàcil de llegir pel professor/a que ha d’avaluar-te.

 

Si segueixes aquestes indicacions no pots fallar, segur que fas un comentari genial. 

 

Espere que vos siga útil. Una abraçada a tots i totes.

Fernando