DETECTIUS DEL PASSAT


Comencem el curs 2020-2021 amb tota la il·lusió del món per tornar a la normalitat i començar a aprendre coses noves. Han canviat moltes coses: mascaretes a la cara, classes més reduïdes, separació de metre i mig, treball per àmbits, neteja continua de mans, desinfecció de taules, finestres i portes ben obertes, etc., però el que no ha canviat és la nostra fam de trobar un espai per compartir experiències, somnis i aprenentatges. 

Comencem el curs aprenent què és la Història i com funciona. Hem reflexionat sobre la naturalesa d'aquesta ciència, hem comprovar com mesurar i representar el temps i, sobre tot, hem après que el treball de l'historiador és molt paregut al del detectiu. Efectivament, els historiadors construeixen el seu saber a partir de l'anàlisi de les restes que ens han arribat del passat. Com el detectiu, l'historiador examina les pistes del passat, les interroga, busca relacions i significats i tracta d'arribar a una explicació científica del passat.

Per posar en pràctica tots aquests coneixements els alumnes de 1r ESO Z han realitzat un treball d'investigació sobre un objecte antic de la seua casa. Aquests fantàstics alumnes han descobert coses que no sabien de la seua història familiar i s'han convertit, per uns dies, en autèntics historiadors.

Avui era el dia de l'exposició dels treballs. Cada alumne i alumna ha explicat a la resta de la classe l'objecte que havia triat, el seu origen, antiguitat i història en relació a la seua família. Per buscar un lloc còmode i poc exposat a la infecció hem decidit iniciar les exposicions a l'aire lliure. Tanmateix, hem hagut de canviar dues vegades de lloc, primer perquè el sol ha començat a ser molest i segon perquè al pati no ens escoltavem bé, ja que hi havia algunes classes d'Educació Física. Finalment, hem acabat l'activitat a l'aula. La majoria dels alumnes han complit perfectament amb els objectius del treball i crec que els ha sigut profitós per descobrir com funciona la Història i alguns aspectes desconeguts de la seus història familiar. 

Tots els objectes analitzats han segut molt interessants, així que enhorabona a tot l'alumnat de 1r Z!


El primer en exposar el seu treball ha estat Miguel Albalat, que ens ha presentat una cistella d'espart que va fer el seu besavi ni més ni menys que a l'any 1904 a Albacete, on l'anomenaven "espuerta". Antigament s'utilitzava per guardar aliments, un ús que avui, més de 100 anys més tard, encara compleix. Una veritable obra d'art!



José Enrique Andrio, Quique, ens ha sorprès amb una moneda romana amb l'efígie de l'emperador Antonino Pio en una cara i amb una cornucòpia, símbol de l'abundància, a l'altra. Aquesta moneda està datada al voltant de l'any 138 aC i ens ha encantat a tota la classe. Fa anys va ser un regal per la seua mare en un amic invisible molt esplèndid.
 

Pol Ciurana ens ha presentat una matrícula d'una moto de son pare de l'any 1992, un any molt especial per la Història d'Espanya, tal i com ens ha explicat de categoria. Era d'una moto que son pare estimava molt i quan hagué de canviar-la es va quedar amb la matrícula com a record.

Maria Enrique ens ha dut una marraixa o "botijo" de l'any 1950. Amb una forma molt especial, diferente a la resta de marraixes, ens ha explicat que mantenia l'aigua fresca a la cuina dels seus avis a Albocàsser. Hem aprofitat per explicar el seu funcionament, ja que alguns no en sabien molt bé com s'utilitzava. Quan passe la pandèmia una de les coses que hem de fer es aprendre a veure al gallet, és molt divertit!

Judit Forner ens ha dut, ni més ni menys, una pedra del Neolític, és a dir, de fa milers d'anys, amb un dibuix d'un peix. Es tracta d'una pedra que va trobar son pare en 1987, quan les escasses pluges assecaren un llac i es pogueren trobar moltes coses interessants, a més de peixos, que normalment restaven amagades sota l'aigua. 

Andrei Fratila ens ha dut una vàlvula de ràdio de l'any 1963. Ens ha explicat que tota la família l'escoltava i era el centre de la casa, on tot es reunien per escoltar-la. El seu avi, i després la seua àvia, es convertiren en ràdio aficionats. Les antigues ràdios eren molt diferents a les actuals: eren molt grans i funcionaven amb 5 ó 6 vàlvules, com la que Andrei ens ha ensenyat. A més de tot això Andrei també ens ha ensenyat una nova marraixa de color marró molt interessant.

Joan González ens ha parlat també d'una ràdio que tenia la seua àvia dels anys 1930. Era una ràdio que simptonitzava emissores molt potents. Els seus avis eren camperols i la ràdio era un luxe pel que van sacrificar-se molt treballant per poder comprar-se una, ja que era l'única forma d'assabentar-se de les notícies. 



Raúl Mandoiu ens ha explicat la història d'un quadre que hi ha al menjador de sa casa. És un quadre pintat a l'any 1985 que els seus pares van comprar a un antiquari de València, l'autor del qual és un pintor sevillà que era molt aficionat als bous. Al quadre es pot veure com uns picadors duen els bous a la plaça. Un quadre amb història!


Elisa Nitescu ens ha presentat una interessant fotografia de sa mare de 1989, escrita per darrere, de quan era estudiant, aproximadament de la mateixa edat que Elisa avui, en la que hi ha un munt de joves que es reuniren per una col·lecta de pomes. Això li ha permès a Elisa saber alguns detalls de la formació dels seus pares, ambdos mestres. 

Iulia Portolés ve d'una família molt aficcionada a la música que té una interessant col·lecció d'instruments musicals. Ens ha presentat un cornetí de metall, és a dir, una trompeta xicoteta, de l'any 1940 que s'utilitzava sobre tot per les ceremònies.


Hugo Querol ens ha fet una completa explicació d'un bitllet de 100 pessetes de l'any 1925 que estava en casa de la seua àvia, record d'una tia seua que li ho va regalar. Els billets van canviant al llarg del temps i no eren en euros sinó en pessetes!
Lorena Rodríguez és de Cuba i ens ha explicat com és una escopeta que era del seu avi i que s'utilizava pels anys 1960 per fer caça esportiva i per alimentar a algunes persones amb el que es caçava. Ens ha explicat molt bé com ara ja no s'utilitza però que té un gran valor simbòlic per la seua família.

Lucía Raño ens ha comentat una fotografia de quan la seua àvia tenia uns quatre o cinc anys. A eixa edat la seua àvia ja havia de cuidar les seues germanes menudes totes soles a casa. Una cosina de la seua àvia apareix en la fotografia vestida completament de negre perquè s'havia mort sa mare i anava de dol. Aquesta fotografia la tenia guardada en una caixa amb moltes més fotografies, un autèntic tresor per conéixer la història familiar!


Íker Ros ens ha ensenyat un gat de ceràmica de l'any 1980, un regal de comunió d'una amiga de la seua àvia que serveix per posar escuradents. El seu valor no és material sinó sentimental, ja que és un record de l'àmiga de la seua àvia, que va morir. Gràcies a aquest objecte la seua àvia recorda la seua amistat amb la seua amiga i els anys viscuts juntes.


Lídia Sánchez ens ha contat una història molt interessant a través d'un collaret dels anys 1960. Va ser un regal del seu avi a la seua àvia quan eren nuvis. L'avi de Lídia li ho va regalar a la seua àvia quan es va anar a fer el servei militar i ella ho va dur damunt per recordar-lo. Després es van casar i van tindre cinc fills. El collaret havia estat 50 anys en un joier i l'àvia li ho va regalar a Lídia. Tot un regal històric! Segur que Lídia ho guardarà també molts anys.


Finalment, Lorena Teodor ens ha presentat un joc d'escacs del seu besavi que estava guardat en una prestatgeria de la seua casa. En 1967 el besavi de Lorena li ho va regalar a la seua besàvia pel seu aniversari, ja que eren molt aficionats. El seu besavi era grec i va gravar a mà unes lletres en eixe idioma. Això el convertia en un joc únic.  També ens ha contat l'anècdota que una vegada ho van perdre, però el van recuperar perquè algú el va deixar en un banc de fusta en un carrer. Ara Lorena continua jugant als escacs amb eixe joc i recordant als seus besavis. 








Comentaris